26.- Identitats plurals avui, noves formes necessàries del segle XXI i cal identificar l'absolència.-

 EN CONSTRUCCIÓ

Es parla avui que sols es registren els neonats al lloc on han nascut i això suposa sols als municipis que tenen hospitals, pocs neixen a casa avui dia. Cosa que fa 70 anys era normal nèixer a casa amb una llevadora i en el mateix poble.

Abans el 90% de les persones naixien, vivien,es casaven i morien en el poble que havien nascut a excepció de casos i de la migració.

Va  néixer el Registre Civil (1)  i l'empadronament (2) que avui per avui és absolet, com pot ser que només tinguis un sol empadronament i que treballis a un municipi i visquis a un altra i facis voluntariat a un altra, i sols puguis votar a les municipals a un poble sol, malgrat puguis presentar candidatura a un altra poble.

Estem davant la injústicia de l'empadronament que abans va ser una solució a favor més que res del control de la ciutadania.

Per què no es pot tindre un empadronament a nivell estatal, per què no es pot tenir un registre civil que expliqui que has nascut a l'hospital, però pugui haver un registre de persones filles d'un municipi, per què no poden haver llistes d'electors a les municipals per aquelles persones que tenen interès, participació en diversos municipis.

Per què tan control d'empadronament mentre ens omplim la boca de democràcia, participació activa i d'una gran llista de drets.

L'empadronament també mesura la categoria d'un municipi segons el número d'habitants.

Empadronament segons els drets Humans no hauria de voler dir restricció de moviment, de residència,  de feina, de servei, de projectes entre municipis.

Hi han municipis que a les persones empadronades les donen facilitats però perquè no es pot valorar la implicació amb altres referencies que simplement números.

Penso i es més la meva opinió i la meva preocupació de no sentir-se marginat i no respetat per la igualtat en la dignitat que és més real i correcte que si una persona neix a un hospital, a un vaixell o a un avió és dir la veritat he nascut a tal municipi, però és important tenir en compte ser fill o filla de..... on has crescut amb els teus pares i en la comunitat i que per projectes i per solidaritat es respecti a persones que són compromeses en diversos municipis i no es redueixi a un sol número d'empadronament amb les restriccions a la participació i la falta de respecte als Drets Humans.

J.M. Ferran

Coordinació

Cooppel per la Pau i el pla estratègic a persones, entitats i recursos.

5 de juny de 2026

IA

1.- El Registre Civil.- 

El naixement del Registre Civil a Espanya va tenir lloc amb la promulgació de la Llei Provisional del Registre Civil del 20 de juny de 1870, entrant en vigor l'1 de gener de 1871. Aquesta fita va suposar la independència d'aquests registres respecte a l'Església, centralitzant l'estat civil (naixements, matrimonis i defuncions) en mans de l'Estat. [1, 2, 3, 4, 5]

Abans d'aquesta data, el control demogràfic estava exclusivament en mans de l'Església a través dels registres parroquiales. La creació del Registre Civil va estar impulsada per la llibertat de cultes proclamada a la Constitució de 1869, establint l'obligatorietat d'inscriure els fets vitals de tots els ciutadans de manera sistemàtica i independent de la seva religió. [1, 2, 3, 4]

Aquesta llei original va ser vigent durant 85 anys fins que va ser substituïda per la Llei de 8 de juny de 1957. Actualment, el funcionament es regeix per la Llei 20/2011, de 21 de juliol, que va modernitzar i digitalitzar el sistema, sent el tràmit d'inscripció de naixement obligatori en un termini de 72 hores des del part. [1, 2]

Per consultar o sol·licitar certificats de naixement històrics o actuals, pots accedir de forma telemàtica a la Seu Electrònica del Ministeri de Justícia o a la Seu Judicial Electrònica de Catalunya si el fet va tenir lloc a la regió catalana. [1, 2, 3]

Si vols aprofundir en algun aspecte, digues-m'ho:

• Vols esbrinar com localitzar un naixement antic per a tràmits de genealogia?
• Necessites informació sobre com fer la inscripció d'un nounat a la teva localitat? Let me know!

2.- Diferència entre registre civil i empadronament.- 

La diferència principal és que el Registre Civil acredita la teva existència i estat civil davant l'Estat, mentre que l'Empadronament acredita el lloc físic on vius actualment.

Aquí tens les diferències clau de cada registre:

Registre Civil (Qui ets)

• Funció: Prova oficial dels fets que afecten l'estat civil de les persones.
• Inscripcions: Naixements, matrimonis, defuncions, nacionalitat i filiació.
• Àmbit: És estatal i vàlid per a tot el país i a l'estranger.
• Organisme: Depèn del Ministeri de Justícia.
• Document: Emet certificats (de naixement, de matrimoni).

Empadronament (On vius)

• Funció: Registre administratiu que demostra la teva residència habitual.
• Inscripcions: L'adreça del domicili on vius actualment.
• Àmbit: És local i municipal.
• Organisme: Depèn de l'Ajuntament de cada municipi.
• Document: Emet volants i certificats d'empadronament.

Si necessites fer algun tràmit concret, em pots dir:

• Vols saber quins documents demanen per canviar de domicili a l'empadronament?
• Necessites demanar un certificat de naixement al Registre Civil per a un tràmit?

L'empadronament a Espanya va nèixer oficialment com un registre municipal modern l'any 1857, gràcies al Reial Decret de 14 de març de 1857 impulsat pel govern d'Isabel II. [1]

Aquesta normativa va ordenar a tots els municipis la creació d'un padró d'habitants per tal de realitzar el primer cens modern de població d'Espanya (el Censo de 1857). A partir d'aquell moment, es va abandonar l'antic recompte basat en "focs" o "veïns" (famílies) i es va començar a comptabilitzar els ciutadans de forma individual, utilitzant la persona com a unitat de mesura. [1, 2, 3]

L'evolució històrica del padró es divideix en tres grans etapes:

1. Els antecedents fiscals i militars (Segles XV - XVIII)

Abans del segle XIX, els ajuntaments ja feien llistats d'habitants, però no tenien com a objectiu reconèixer drets de residència, sinó finalitats recaptatòries o militars: [4]

• Edat Mitjana i Moderna: Es redactaven els padrones de pecheros (per saber qui havia de pagar impostos) o llistats per al reclutament de soldats. [4]
• Segle XVIII: Es van fer els primers censos estatals d'intent demogràfic, com el Catastro d'Ensenada (1749) o el Cens de Floridablanca (1787). [3, 5]

2. El naixement de l'estructura municipal (1813 - 1857)

L'origen de l'empadronament vinculat directament a la gestió dels ajuntaments neix amb les Corts de Cadis i el seu Decret de 23 de juny de 1813, on s'ordenava a les corporacions locals portar un registre dels seus ciutadans. Tot i això, la inestabilitat política d'aquell segle va fer que no s'unifiqués de veritat fins a la citada reforma de 1857. [1, 6]

3. La reforma definitiva (1996)

Durant gairebé un segle i mig, l'empadronament es renovava obligatòriament cada 5 anys (anys acabats en 0 i en 5) mitjançant agents que anaven casa per casa. Aquesta dinàmica va canviar radicalment l'any 1996 amb la modificació de la Llei de Bases del Règim Local, transformant el padró en un registre continu i informatitzat gestionat en xarxa pels ajuntaments i coordinat per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). [7]

Si vols conèixer millor el seu funcionament actual, indica'm quina opció prefereixes:

• Vols saber quina és la normativa actual que obliga a registrar-se on vius?
• Vols conèixer quins documents històrics d'empadronament es poden consultar en un arxiu municipal?

[1] https://go.gale.com

[2] https://es.wikipedia.org

[3] https://www.ine.es

[4] https://revistas.ucm.es

[5] https://www.mancondado.com

[6] https://www.administracionpublica.com

[7] https://www.infograma.cat

La diferència principal és que el permís de residència és l'autorització legal que et permet viure legalment a Espanya, mentre que l'empadronament és el registre municipal que demostra on està la teva adreça física, independentment de la teva situació legal.

Aquí tens les diferències clau de cada document:

Permís de residència (Legalitat al país)

• Funció: Autorització que atorga el Govern central perquè un estranger pugui viure (i de vegades treballar) legalment a Espanya.
• Obligatorietat: Obligatori per a qualsevol estranger no comunitari que vulgui quedar-se al país més de 90 dies.
• Organisme: Depèn del Ministeri de l'Interior i de la Secretaria d'Estat de Migracions (Oficines d'Estrangeria / Policia Nacional).
• Document: Es materialitza en la TIE (Targeta d'Identitat d'Estranger) o en el certificat de registre de ciutadà de la Unió.
• Requisit previst: Per demanar-lo, sovint et demanaran que aportis l'empadronament per justificar on viuràs.

Empadronament (Adreça on vius)

• Funció: Registre administratiu de l'Ajuntament que serveix per saber quines persones viuen en aquell municipi.
• Obligatorietat: Obligatori per a totes les persones que visquin a Espanya (siguin espanyoles o estrangeres, amb papers o sense).
• Organisme: Depèn de l'Ajuntament de la ciutat o poble on resideixes.
• Document: Emet un volant o certificat d'empadronament.
• Requisit previst: Es pot fer presentant el passaport, encara que no es tingui permís de residència. De fet, empadronar-se és clau per demostrar el temps de permanència a Espanya i poder sol·licitar un permís de residència per arrelament més endavant.

Si estàs preparant algun tràmit, em pots dir:

• Necessites saber quins documents accepta l'Ajuntament per empadronar-te sense tenir permís de residència?
• Vols conèixer els tipus de permisos de residència per arrelament i com ajuda el padró a aconseguir-los?