divendres, 5 de juny del 2026

26.- Identitats plurals avui, noves formes necessàries del segle XXI i cal identificar l'absolència.-

 EN CONSTRUCCIÓ

Es parla avui que sols es registren els neonats al lloc on han nascut i això suposa sols als municipis que tenen hospitals, pocs neixen a casa avui dia. Cosa que fa 70 anys era normal nèixer a casa amb una llevadora i en el mateix poble.

Abans el 90% de les persones naixien, vivien,es casaven i morien en el poble que havien nascut a excepció de casos i de la migració.

Va  néixer el Registre Civil (1)  i l'empadronament (2) que avui per avui és absolet, com pot ser que només tinguis un sol empadronament i que treballis a un municipi i visquis a un altra i facis voluntariat a un altra, i sols puguis votar a les municipals a un poble sol, malgrat puguis presentar candidatura a un altra poble.

Estem davant la injústicia de l'empadronament que abans va ser una solució a favor més que res del control de la ciutadania.

Per què no es pot tindre un empadronament a nivell estatal, per què no es pot tenir un registre civil que expliqui que has nascut a l'hospital, però pugui haver un registre de persones filles d'un municipi, per què no poden haver llistes d'electors a les municipals per aquelles persones que tenen interès, participació en diversos municipis.

Per què tan control d'empadronament mentre ens omplim la boca de democràcia, participació activa i d'una gran llista de drets.

L'empadronament també mesura la categoria d'un municipi segons el número d'habitants.

Empadronament segons els drets Humans no hauria de voler dir restricció de moviment, de residència,  de feina, de servei, de projectes entre municipis.

Hi han municipis que a les persones empadronades les donen facilitats però perquè no es pot valorar la implicació amb altres referencies que simplement números.

Penso i es més la meva opinió i la meva preocupació de no sentir-se marginat i no respetat per la igualtat en la dignitat que és més real i correcte que si una persona neix a un hospital, a un vaixell o a un avió és dir la veritat he nascut a tal municipi, però és important tenir en compte ser fill o filla de..... on has crescut amb els teus pares i en la comunitat i que per projectes i per solidaritat es respecti a persones que són compromeses en diversos municipis i no es redueixi a un sol número d'empadronament amb les restriccions a la participació i la falta de respecte als Drets Humans.


J.M. Ferran

Coordinació

Cooppel per la Pau i el pla estratègic a persones, entitats i recursos.

5 de juny de 2026


IA

1.- El Registre Civil.- 
El naixement del Registre Civil a Espanya va tenir lloc amb la promulgació de la Llei Provisional del Registre Civil del 20 de juny de 1870, entrant en vigor l'1 de gener de 1871. Aquesta fita va suposar la independència d'aquests registres respecte a l'Església, centralitzant l'estat civil (naixements, matrimonis i defuncions) en mans de l'Estat. [1, 2, 3, 4, 5]
Abans d'aquesta data, el control demogràfic estava exclusivament en mans de l'Església a través dels registres parroquiales. La creació del Registre Civil va estar impulsada per la llibertat de cultes proclamada a la Constitució de 1869, establint l'obligatorietat d'inscriure els fets vitals de tots els ciutadans de manera sistemàtica i independent de la seva religió. [1, 2, 3, 4]
Aquesta llei original va ser vigent durant 85 anys fins que va ser substituïda per la Llei de 8 de juny de 1957. Actualment, el funcionament es regeix per la Llei 20/2011, de 21 de juliol, que va modernitzar i digitalitzar el sistema, sent el tràmit d'inscripció de naixement obligatori en un termini de 72 hores des del part. [1, 2]
Per consultar o sol·licitar certificats de naixement històrics o actuals, pots accedir de forma telemàtica a la Seu Electrònica del Ministeri de Justícia o a la Seu Judicial Electrònica de Catalunya si el fet va tenir lloc a la regió catalana. [1, 2, 3]
Si vols aprofundir en algun aspecte, digues-m'ho:
  • Vols esbrinar com localitzar un naixement antic per a tràmits de genealogia?
  • Necessites informació sobre com fer la inscripció d'un nounat a la teva localitat? Let me know!
2.- Diferència entre registre civil i empadronament.- 
La diferència principal és que el Registre Civil acredita la teva existència i estat civil davant l'Estat, mentre que l'Empadronament acredita el lloc físic on vius actualment.
Aquí tens les diferències clau de cada registre:

Registre Civil (Qui ets)

  • Funció: Prova oficial dels fets que afecten l'estat civil de les persones.
  • Inscripcions: Naixements, matrimonis, defuncions, nacionalitat i filiació.
  • Àmbit: És estatal i vàlid per a tot el país i a l'estranger.
  • Organisme: Depèn del Ministeri de Justícia.
  • Document: Emet certificats (de naixement, de matrimoni).

Empadronament (On vius)

  • Funció: Registre administratiu que demostra la teva residència habitual.
  • Inscripcions: L'adreça del domicili on vius actualment.
  • Àmbit: És local i municipal.
  • Organisme: Depèn de l'Ajuntament de cada municipi.
  • Document: Emet volants i certificats d'empadronament.
Si necessites fer algun tràmit concret, em pots dir:
  • Vols saber quins documents demanen per canviar de domicili a l'empadronament?
  • Necessites demanar un certificat de naixement al Registre Civil per a un tràmit?
L'empadronament a Espanya va nèixer oficialment com un registre municipal modern l'any 1857, gràcies al Reial Decret de 14 de març de 1857 impulsat pel govern d'Isabel II. [1]
Aquesta normativa va ordenar a tots els municipis la creació d'un padró d'habitants per tal de realitzar el primer cens modern de població d'Espanya (el Censo de 1857). A partir d'aquell moment, es va abandonar l'antic recompte basat en "focs" o "veïns" (famílies) i es va començar a comptabilitzar els ciutadans de forma individual, utilitzant la persona com a unitat de mesura. [1, 2, 3]
L'evolució històrica del padró es divideix en tres grans etapes:

1. Els antecedents fiscals i militars (Segles XV - XVIII)

Abans del segle XIX, els ajuntaments ja feien llistats d'habitants, però no tenien com a objectiu reconèixer drets de residència, sinó finalitats recaptatòries o militars: [4]
  • Edat Mitjana i Moderna: Es redactaven els padrones de pecheros (per saber qui havia de pagar impostos) o llistats per al reclutament de soldats. [4]
  • Segle XVIII: Es van fer els primers censos estatals d'intent demogràfic, com el Catastro d'Ensenada (1749) o el Cens de Floridablanca (1787). [3, 5]

2. El naixement de l'estructura municipal (1813 - 1857)

L'origen de l'empadronament vinculat directament a la gestió dels ajuntaments neix amb les Corts de Cadis i el seu Decret de 23 de juny de 1813, on s'ordenava a les corporacions locals portar un registre dels seus ciutadans. Tot i això, la inestabilitat política d'aquell segle va fer que no s'unifiqués de veritat fins a la citada reforma de 1857. [1, 6]

3. La reforma definitiva (1996)

Durant gairebé un segle i mig, l'empadronament es renovava obligatòriament cada 5 anys (anys acabats en 0 i en 5) mitjançant agents que anaven casa per casa. Aquesta dinàmica va canviar radicalment l'any 1996 amb la modificació de la Llei de Bases del Règim Local, transformant el padró en un registre continu i informatitzat gestionat en xarxa pels ajuntaments i coordinat per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). [7]
Si vols conèixer millor el seu funcionament actual, indica'm quina opció prefereixes:
  • Vols saber quina és la normativa actual que obliga a registrar-se on vius?
  • Vols conèixer quins documents històrics d'empadronament es poden consultar en un arxiu municipal?


La diferència principal és que el permís de residència és l'autorització legal que et permet viure legalment a Espanya, mentre que l'empadronament és el registre municipal que demostra on està la teva adreça física, independentment de la teva situació legal.
Aquí tens les diferències clau de cada document:

Permís de residència (Legalitat al país)

  • Funció: Autorització que atorga el Govern central perquè un estranger pugui viure (i de vegades treballar) legalment a Espanya.
  • Obligatorietat: Obligatori per a qualsevol estranger no comunitari que vulgui quedar-se al país més de 90 dies.
  • Organisme: Depèn del Ministeri de l'Interior i de la Secretaria d'Estat de Migracions (Oficines d'Estrangeria / Policia Nacional).
  • Document: Es materialitza en la TIE (Targeta d'Identitat d'Estranger) o en el certificat de registre de ciutadà de la Unió.
  • Requisit previst: Per demanar-lo, sovint et demanaran que aportis l'empadronament per justificar on viuràs.

Empadronament (Adreça on vius)

  • Funció: Registre administratiu de l'Ajuntament que serveix per saber quines persones viuen en aquell municipi.
  • Obligatorietat: Obligatori per a totes les persones que visquin a Espanya (siguin espanyoles o estrangeres, amb papers o sense).
  • Organisme: Depèn de l'Ajuntament de la ciutat o poble on resideixes.
  • Document: Emet un volant o certificat d'empadronament.
  • Requisit previst: Es pot fer presentant el passaport, encara que no es tingui permís de residència. De fet, empadronar-se és clau per demostrar el temps de permanència a Espanya i poder sol·licitar un permís de residència per arrelament més endavant.
Si estàs preparant algun tràmit, em pots dir:
  • Necessites saber quins documents accepta l'Ajuntament per empadronar-te sense tenir permís de residència?
  • Vols conèixer els tipus de permisos de residència per arrelament i com ajuda el padró a aconseguir-los?

dilluns, 30 de març del 2026

25.- COOPpel Qx.

 COOPpel 

Cooperació en totes les Oportunitats d'Opinions i d'Opcions per a prevenir, entrenar i ludicar (pel) record.


Qx.   Gràfic     (cupèl) fonètic

       (Marca i logo)

SíQx     Intel·ligència Solidària COOPpel o CoopPEL.-




1.- Plans:
- Pla gestor Causa Cooppel per la Pau 2030  UNESCO i Nacions Unides
- Pla estratègic C@LCs 2030-33 Dos mil·lennis
2.- Missió de pau i raons humanitàries.-
Donar a conèixer, invitar a pràcticar la Cooppel i mostrar la lectura comprensiva sensible de la transmobilització, tractament del record amb l'algoritmització i les narratives en la presa de decisions. Sensible a nivell sensible sensorial i pel sentit ètic vital.
Tot fent difusió de motius d'interès social i cultural amb risc d'oblit.

3.- Programa.-
D'activitats basades en la conversa afectiva, d'aprenentatge i sentit espiritual (C@LCs), amb apropament, contacte i gestos socials i afectius (saludar, donar la mà, somriure, motivar la conversa, etc.)  per a presentar i invitar a la pràctica Cooppel que consisteix en descobrir el valor de la concentració en el silenci i en la respiració, amb el control de les ones cerebrals i els nivells neuromobilitzables, per a entrenar la ment en el codi del llenguatge de la imaginació per a tractar el record i la comprensió amb algoritmes mentals i narratives socials i aplicar-lo a tots els àmbits dels sabers des del DUA (disseny universal dels aprenentatges), de cara els ODS 2030 tot incloient la IA respecte a la nostra intel·ligència natural (IN)

4.- Programes i projectes.- 
Programes i projectes en atenció a les persones, a les parelles, als matrimonis, a les famílies amb menors d'edat, grups o colles, escoles i instituts, universitats, associacions, federacions i recursos com ràdios, com museus, biblioteques, llars de jubilats, centres de dies o residències assistides.

5.- Principals programes i projectes consolidats:

5.1.- Amb persones. 
Convenir acords de conversa amb persones interessades en aprendre les llengües oficials i més concretament el català amb el CpNL. Amb persones amb dol. Persones que necessiten una opinió més. Sobre qüestions, problemes i conflictes de drets humans. Persones que volen informació i orientació turística

5.2.- Amb parelles o matrimonis.
Converses, diàlegs i drets jurídics. Respecte al matrimoni catòlic, matrimoni civil o parella estable

5.3.- Amb famílies amb menors d'edat.
Converses amb informació, orientació i assessorament en educació i en les relacions en al família i el seu entorn social i cultural

5.4.- Amb colles o grups de joves o de persones de totes les edats

5.5.- Amb escoles i instituts
Instituts Antoni de Martí i Franquès i el Vidal i Barraquer de Tarragona

5.6.- Amb universitats
URV, UNIR, UOC, etc. col·laboracions puntuals en jornades, visites externes, practiques i en projectes d'aprenentatge servei.

5.7.- Amb associacions
Estem a la junta directiva com a vocal general d'AESPAT, vocal d'Humanitats de l'Ateneu de Tarragona a més de soci de base de diverses associacions locals, nacionals i internacionals com Metges Sense Fronteres.

5.8.- Amb federacions
Estem a la FAC, Federació d'Ateneus de Catalunya per mitjà de l'Ateneu de Tarragona, coordinació territorial en la Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS) i en la secretaria de comunicació i de mediació de la Federació veïnal Segle XXI de Tarragona

5.9.- Amb fundacions
Fundació Bofill. Mentoria Social amb el CASC. Altres.

Amb recursos com: 

5.10.- Ràdios
Des de 2008 fem un programa mensual col·laborador de ràdio Falset PRIOREM PRIORAT des de 2008. 
Col·laboro en les ràdio i mitjans de comunicació i en la radio comunitària de Tarragona Entreveus.

5.11.- Sales d'exposicions, museus i biblioteques, 
Sala CaixaForum de Tarragona, Museu el Port de Tarragona, Biblioteca Pública de Tarragona, Museu i Biblioteca municipals de Cabacés (el Priorat)
5.12.- Llars de jubilats, centres de dia i residències assistides.
Centre de Dia ONADA de Tarragona i les dues residències assistides de Cambrils Baix Camp i Suite.
5.13.- Amb col·lectius de corrents de pensament i solidaritat, moviments sobre drets humans, etc.

5.14.- Amb la UNESCO, OMS, etc.



COOPPEL és voluntariat social, compromís ètic, valors de la família i la societat civil, aprenentatge servei, servei comunitari, 


TESIS postulant inversa: Tesi Estratègica Servei Investigació Social Solidària COOPPEL PER LA PAU. 

diumenge, 22 de març del 2026

24.- SÍ OPTEM a favor del Desig de la Pau.-


AMB PETITS GRANS DE SORRA FEM LA GRAN PLATJA DE L'ESPERANÇA

Promovem petites accions locals per aconseguir impacte mundial de pacificació mental.

Apel·lem a les consciències, a les sensibilitats i a la Lògica de la Imaginació Sensible. La pau és la única solució

Cada persona, cada espai sigui museu o biblioteca, sigui centre cívic , sigui cada indret cal que ens expressem a favor de la Pau.

I ho comuniquem a les teves xarxes socials, a les xarxes socials Cooppel per la Pau i als what's i/o telegram 619 79 39 69 

Pràctiquem la Cooppel de tres tàctiques mentals: 

CONCENTRA-SE.- La primera concentració oberta al silenci i a la respiració, expressar el desig de pau i com ocupem la nostra ment.

CODIFICAR LA IMAGINACIÓ.- La segona utilitzem la codificació del llenguatge de la imaginació per a la pacificació i juguem a l'alimentació dels coneixements NTS.

PROPOSAR.- La tercera fem una petita creació sigui frase, expressió rap, poesia, etc. i la compartim, ens sumem a la creació de la pau.


Activitats que estem convidats:

- Uns minuts de silenci íntim

- Uns minuts lliures centrats en el propi cos i la respiració. Mirar i somriure, donar-nos les mans i ..... sentir-nos que formem part del col·lectiu i del cosmos.

- Uns petits passos per a entendre la llibertat i la responsabilitat, eliminant la impotència, construint jocs de cooperació sensible pel nostre sentit vital, pel sentit comú i pels nostres sentits. JUGUEM A LA PAU



SÍ, ENS JUGUEM MOLT. LA PAU ÉS LA NOSTRA SUPERVIVÈNCIA

divendres, 20 de març del 2026

23.- Què fem i farem el Dia Internacional Cooppel per la Pau?



EN CONSTRUCCIÓ

 En 1989 neix l'agenda pública organitzativa d'actes públics

En el 2004 es reconeix la tasca a El Perú, lima, Madrid i Tarragona, el 5 de novembre.

En el 2007 neixen les jornades anuals

I el 12-12-12 neix la primera diada anual Local Tarragonina fins avui. A la seu de Correus, a la plaça de Corsini, amb els permisos oficials

Què és la pràctica Cooppel?

Motiva la necessitat de concentrar-se en un món que ens distreu, descobrir la codificació del Llenguatge de la Imaginació per afavorir en el dia a dia la lògica de la la comprensió del record disponible. Tot millorant la capacitat d'aprendre a aprendre, en tota la vida, amb més rendiment intel·lectual i acadèmic, més actitud a aprendre, capacitat creativa, comunicativa i cooperativa i satisfacció en el nostre sistema relacional.

És el com construir la pau en la ment de les persones al llarg de tota la vida.

Què fem i farem?

1.- Reflexionar sobre la pràctica Cooppel i donar a conèixer-la com es porta a terme i els seus beneficis.

2.- Fer silenci personal i col·lectiu. De tres minuts en ocasions concretes durant el dia.

3.- Expressar els valors i els actius del record cooperatiu col·lectiu. Exemples de causes que calen defensar en la nostra societat. Construir jocs Cooppel per a recordar i comprendre sobre qüestions, problemes o conflictes que precisen la sensibilitat i la consciència personal i col·lectiva

4.- Reivindicar els drets humans amb comprensió i record. El dret a la llibertat universal mental i a la imaginació positiva. Lectura en concentració del Manifest Cooppel per la Pau.

5.- Consciència del D.I., de la ciutadania  i del paper de les Nacions Unides.


En principi enguany serà el dissabte dia 12 de desembre de 2026 


Drets del Disseny Universal dels Aprenenttages , Intel·ligència Natural i Intel·ligència Artificial i els ODS 2030.





dimecres, 18 de març del 2026

22.- Exemple d'Agenda Cooppel ÀNiMS dels sis mesos de març fins agost 2026.-


COMENTAL. 
ARTICLE OBERT DE 
COMENTARIS SOBRE FETS EN PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ QUE VALEN LA PENA COMPARTIR I FER DIFUSIÓ.-

Plantejament de l'Agenda Causa Cooppel "ANiMS" de la Causa Cooppel per la Pau 2030 ODS.

El passat gener per exemple.

00. OPTEM DIARI COOPPEL. Drets Humans. Atenció a la Víctima. OPTEM COOPPEL pel sentit cooperatiu.: de gener 2026

Però costa temps fer una permanent i posem aquestes de mostra. Tenim 30 bloggers oberts.

Exemple de planificació  de l'agenda d'activitats destacades.

Març-juny de 2026.- 

A.- 10 activitats fixes i permanents:

1.- C@M.ins Cada setmana  als  l'instituts Martí i Franquès i al Vidal i Barraquer de Tarragona. 

Martí i Franquès de dilluns a dijous de 17 a 18,30 hores. Biblioteca assistida i tallers amb famílies. Taller a hora de tutoria ESO. Fins el dijous dia 21 de maig.k

            22.- TAULER INFORMATIU COOPPEL Curs 2025-26 INS Antoni de Martí i Franquès de Tarragona "C@M.ins".

2.- Vidal i Barraquer dilluns i dimecres de 16 a 17 hores, atenció a l'autonomia dels aprenentatges Cooppel. Fins el dijous 27 de maig (a revisar)

 94.- (ES) Apoyo Cooppel a Ciclo Formativo de Comercio y Marketing. (CAT) Suport Cooppel a Cicle Formatiu de Comerç i Màrqueting.-

3.- Permanent atenció a la víctima i dels Drets Humans. Audiència provincial. Altres.

4.- Jornada mensual DIM EDU a nivell estatal o hispanoamericà. Els cercles CLiCS. Relacions de professorat amb Argentina, Cuba i Mèxic

06.- Jornades DIM EDU 2025-26 . LA COOPPEL.EDU 2030. (Extraescolar+ Tutorial PAT+ @RCS) x (P@RC).

5.- Dia 18 de març posta en marxa del programa d'investigació en mediació social comunitària amb el codi de conducta i d'ètica de l'Acció Mediadora oberta a l'empoderament Negociador (AMèN) i a l'Observatori de les Oportunitats d'Aprenentatge Autònom des de l'Anàlisi, Interpretació de dades i Intervenció Social (OaSIS). Acció AMèN i Observatori OaSIS.

04.- INVESTIGACIÓ COOPPEL EN ESTUDIS SUPERIORS. APS, TRF, PRAC. Mentoria i tutoria a estudiants URV.: 175.- Codi ètic i de la conducta de la Mediació Social Comunitària.-

6.- Participem en les jornades de la formació del voluntariat en la cultura digital YO CONECTO i la del CEJFE de justícia en la digitalització de les Oficines de Justícia Municipal



7.- NCiS  Escriure narratives comentalistes d'interpretació sensible en els bloggers i en les exposicions orals 
8.- Priorem Priorat programa mensual col·laborador de ràdio Falset fins al mes de juny de 2026. Reiniciarem en el mes d'octubre.

9.- Mediació social comunitària en la Federació veïnal Segle XXI.
04.- INVESTIGACIÓ COOPPEL EN ESTUDIS SUPERIORS. APS, TRF, PRAC. Mentoria i tutoria a estudiants URV.: 175.- Codi ètic i de la conducta de la Mediació Social Comunitària.-

10.- Conversa en Mentoria Social, en VxL, en Vol Soc i en suport a la soberania de l'aprenentatge

B.- Activitats puntuals:

Març

1.- 18 de març trobada de Vida Creixent a Santa Clara de Tarragona. Propera trobada el dia 15 d'abril a les 17,15 hores.


2.- 19 de març de 2026. Comuniquem el treball sobre el sínode a l'Arquebisbat de Tarragona.
418.- Una aportació al Treball sobre DF del SxS: TESTIMONI CRISTIÀ I CONVERSA.-

3.- 24 de març a les 12 hores entrevista a l'advocada familiar. Tarragona. És el nostre referent sobre consultes concretes

4.- 26 de març de 2026 . Dijous. Taula rodona a l'Ateneu de Tarragona. 19 hores. Tarragona.

Presentació de la novel·la de l'escriptora Helena Lucas, PACÍFIC CITY editorial Diversidad Literaria





09.- Presentació de la novel·lista jove: N'Helena Lucas- per J.M. Ferran i Maria Rosa Llurba.-

5.- Divendres dia 27 de març a les 19 hores participem en una reunió informativa de l'Ajuntament de Cabacés a la sala d'actes de la Societat Recreativa. Valor d'interès general i públic.




6.- El 28 de març de 2026. Dissabte. Nou programa de Priorem Priorat a partir de les 11 hores del matí. Falset.


https://www.radiofalset.cat/index.php/programes/programes-en-emissio/40-priorem-priorat/15466-priorem-priorat-28-03-2026

7.- 28 de març de 2026. Dissabte a les 17 hores trobada de Vida Creixent de Cabacés.


8.- 30 de març de 2026. Dilluns. A les 20 hores Meet obert sobre conversa en català segons convenis amb el Consorci CpNL i VxL Lliure. Duració una hora. Obert .Cal contactar amb info@cooppel.org o bé escriure wht's a 619 79 39 69. Avui dues persones més es sumen al projecte.

9.- 31 de març de 2026. Dimarts .Trobada local de Vida Creixent de Cabacés a les 19 hores.

10.- 31 de març de 2026. Dimarts a les 20 hores Meet obert sobre conversa en català segons convenis amb el Consorci CpNL i VxL Lliure. Duració una hora.

Abril

11.- Dimecres dia 01 d'abril. Visita Cooppel de l'Hospital Comarcal de Mora d'Ebre. Consultem temes de salut.

Per primera vegada tres temes singulars en tres dies seguits al mateix municipi:

12.- Dijous dia 02 d'abril . Setmana santa. Presentació del nou llibre d'Agustí Masip. L'escriptor Agustí Tal Qual. Taula rodona a la Societat Recreativa. 18,30 hores. Cabacés.

73.- L'escriptor Agustí Masip, tal qual.-

13.- Divendres 03 d'abril. 40 anys de Ceradai. Reflexionem sobre la digitalització i la IA. A les 19,30 hores A la Societat Recreativa de Cabacés.

74.- Fòrum Cooppel 2026 Divendres dia 03 d'abril a les 19,30 hores

14.- Entrevista a l'advocat en Xavier Faura sobre temes d'interès de la ciutadania, sala d'actes de la Societat Recreativa de Cabacés. Dissabte dia 4 d'abril a les 18 hores.

https://puntinformatiu.blogspot.com/2026/04/76-entrevista-al-professional-en-xavier.html

15.- Dimecres i dijous dies 8 i 9 d'abril, postulem per a ser tutor de voluntariat V+, participem en el cercle del silenci i primera visita Cooppel de CaixaForum

https://agendaanims.blogspot.com/2026/04/297-vol-cercle-del-silenci-i-visita.html

16.- 15 d'abril. 19 hores. Casa del Mar. Drets de les famílies i del voluntariat. Exemples de voluntariat literari. Tarragona

195.- Oportunitats veïnals. Dimecres 15 d'abril de 2026. DRETS, VOLUNTARIAT I PROJECTES.-

17.- Dilluns dia 21 a les 18 hores presentació de la novel·la d'Helena Lucas al nostre institut Martí Franquès.

https://cooppelcaminsmartiifranques.blogspot.com/2026/04/147-lexalumna-helena-lucas-presenta-la.html

18.- 25 d'abril. Jornada sobre actualitat cristiana. Seminari. Casa de Cultura. Tarragona.

425.- Caminem en Apostolat Laical Corresponsable Sinodal: Reflexionem i ens apleguem.-

Maig

19.- El dijous 14 de maig Fòrum de final de curs amb el Cooppel a l'institut a alumnat d'ESO i BAT. Invitades mentoria social i voluntariat cooperant.

20.- Dissabte dia 23 de maig de 2026, trobada de jutges i jutgesses de Pau a Vinebre (la Ribera d'Ebre).

21.- 28 de maig. Dijous. Sala d'actes del Casal, 19 hores Concert per la Pau amb Jordi Català. Memorial Modest Gené per Maria del Carme Gené i el MICRO 1936 per Josep Maria Ferran.  Festa Major de la Santíssima Trinitat. L'Aleixar.

35.- AIXÒ.... de L' ALEIXAR . CERADAI. Causa Cooppel per la Pau 2030 ODS.-: 42.- Projecte TRINITAT 2026.- Enguany cau el dia 31 de maig de 2026 i la festa major al seu voltant.-

22.- 30 de maig. Dissabte a les 11 hores del matí, nou programa mensual col·laborador de ràdio Falset Priorem Priorat

53.- Nou programa Priorem Priorat Núm 138 - 30 de maig.- | 11.- """PriOreM PrioRaT))..., programa mensual col·laborador de ràdio Falset des del 25 octubre 2008

Recordarem els 35 anys de ràdio

242.- Avui hem celebrat els 35 anys de ràdio local de Ferran de la Cooppel a l'Ateneu de Tarragona.-


EN ESTUDI

Juny

Conferència sobre prevenció en temes de convivència segons les funcions dels jutges de pau actualment. Oficina de Justícia Municipal. Cabacés.

Quedar amb la direcció dels instituts Antoni de Martí Franquès i Vidal i Barraquer per a signar el compromís de col·laboració per al curs 2026-27. Tindre clar el projecte a dur a terme

Juliol

Signatura efectiva dels compromisos de col·laboració amb IVB i IMF.

Agost

En estudi

En memòria RIP de Mentí (Joaquim Masip). Campionat d'escacs i visita Cooppel al telescopi privat.

Observatori de l'eclipse de sol del dimecres dia 12 d'agost.




dilluns, 23 de febrer del 2026

21.- 2002, elegit membre del Consejo Escolar del Estado.-



https://www.educacionfpydeportes.gob.es/mc/cee/portada.html


El nombramiento de Josep Maria Ferran Torrent como miembro del Consejo Escolar del Estado se hizo oficial mediante la Orden ECD/3073/2002, de 22 de noviembre.

Esta disposición fue publicada en el Boletín Oficial del Estado (BOE) el 6 de diciembre de 2002. Los detalles del nombramiento son los siguientes:
  • Cargo: Consejero titular.
  • Grupo de representación: Profesores de la enseñanza pública.
  • Organismo: Consejo Escolar del Estado, dependiente del entonces Ministerio de Educación, Cultura y Deporte.
  • Referencia oficial: Orden ECD/3073/2002 (BOE-A-2002-23759).
El Consejo Escolar del Estado es el órgano de participación nacional para los sectores afectados en la programación general de la enseñanza y de asesoramiento sobre proyectos de ley educativos.
En febrer de 2003 vaig participar en un seminari sobre " LA INMIGRACIÓN" on vaig comentar les necessitats educatives específiques versus al concepte del moment de necesidades lingüísticas de extranjeros

El cese de Josep Maria Ferran Torrent como miembro del Consejo Escolar del Estado se produjo apenas siete meses después de su nombramiento, mediante la Orden ECD/2354/2003, de 10 de julio.
Dicha resolución fue publicada en el Boletín Oficial del Estado (BOE) el 23 de agosto de 2003. Los detalles del cese son:
  • Motivo: Renovación o sustitución dentro del grupo de representantes de los profesores de la enseñanza pública.
  • Referencia oficial: Orden ECD/2354/2003 (BOE-A-2003-16530).
  • Contenido: En la citada orden se dispone su cese como consejero titular, agradeciéndole los servicios prestados.

26.- Identitats plurals avui, noves formes necessàries del segle XXI i cal identificar l'absolència.-

  EN CONSTRUCCIÓ Es parla avui que sols es registren els neonats al lloc on han nascut i això suposa sols als municipis que tenen hospitals,...